EMILE DURKHEIM: Teoria del Fets Socials.
Pel que fa a aquest primer autor, les seves idees son clares i poc flexibles. En matèria sociològica Emile Durkheim considera que l’objecte fonamental d’estudi son els fets socials, aquests son com coses (és el tracte que ell vol donar-li), i aquesta categoría diferenciarà la sociología de la filosofia. L’estudi ha de ser doncs, empíric.
A la seva obra es fa una distinció entre fets socials materials i no materials. Els primers seran més visibles que els segons.
“<<A veces el hecho social se materializa y llega a convertirse en un elemento del mundo exterior>>”.
De totes maneres Durkheim es centra en els fets socials inmaterials, que es corresponen amb el que avui en direm fets i valors, així doncs cultura. Les persones son actors en els estudis de Durkheim, i sota el seu vocabulari afirmem que els fets inmaterials son al cap de l’actor però de naturalesa menys primaria que per exemple els instints. Durkheim diferencia d’aquesta forma la sociologia de la psicologia. La primera s’interessa per fets que no son primaris.
Passem, després d’aquesta breu introducció, a recopilar els diferents nivells de fets socials que ell organitza dins la realitat. I en aquesta classificació cal dir que els materials estan per sobre dels inmaterials, ja que tenen influència sobre els segons. Comencem per veure quins son aquests:
Fets socials materials:
La societat
Components morfològics de la societat (canals d’informació per exem.)
Components estructurals de la societat (institucions)
Fets socials inmaterials:
Moralitat
Consciència col·lectiva: <<El conjunto de creencias y sentimientos comunes al término medio de los miembros de una misma sociedad, forma un sistema determinado que tiene vida propia: podemos llamarlo conciencia colectiva o común... Es, pues, algo completamente distinto a las conciencias particulares aunque sólo se realice en los individuos>>
Representacions col·lectives
Corrents socials.
Tot plegat, sota la teoria de Durkheim son òrgans que realitzen funcions per la societat, i crean així estructures de funcionament. “Estructuralismo funcional”.
En conclusió, podem veure que Durkheim va ser trencador amb certes idees dels positivistes que aportaven a la sociologia coneixements de psicologia, però cap anterior havia fet una definicó dels fets socials com ell, entesos com a meneres de fer i pensar externes a l’individu. Aquesta és la nova idea, i per aquí seguiran noves línies d’estudi.
MAX WEBER
Després d’haver d’abandonar l’ensenyament, Weber es va dedicar de ple a la sociologia i va fundar fins i tot una Societat.
És un autor contrari a les idees de Marx o dels positivistes, estableix una clara distinició entre ciències naturals i socials, a objectes diferents, tècniques d’estudi diferents afirma Weber.
Els seus objectes d’estudi tindran un caràcter intencional i el que interessa és també el que signifiquen. El caràcter serà sempre objectiu però Weber farà ús de la historia i l’antropologia per realitzar els seus estudis i fer-ho amb mètodes concrets.
Impressionat amb la intensa i llarga llista de fets socials en les relacions històriques entre els homes, creu impossible poder plantejar una explicació homogènea i universal sobre el comportament humà. Així que Weber el segmenta. Per Weber la historia no és un fet racional ni previsible, així que la seva investigació estarà lliure de judicis de valor.
Pel que fa l’acció social, aquesta és el seu màxim objecte d’estudi, serà per a ell, una conducta humana amb sentit i dirigida a l’acció de l’altre. Aquesta és una part important de la seva teoría, cadascuna de de les accions humanes té un sentit racional i afectiu, alhora que està condicionada sobre altres persones, transformant-la així en acció social. Podem realitzar accions individuals tot i estar en grup, Weber dóna molta importància als fins que perseguim amb cada acció. Aquestes son les 4 accions socials bàsiques que defineix Weber: Ho he trobat a una font d’internet i ho he enganxat directament, és un resum perfecte de la teoria de les accions socials que estem tractant.
La acción racional de acuerdo a fines.
La acción racional de acuerdo a HYPERLINK "http://www.monografias.com/cgi-bin/search.cgi?query=valores&?intersearch" valores.
La acción afectiva.
La acción tradicional.
La acción racional acorde a fines es fundamentalmente de características racionales.
La acción racional de acuerdo a valores son aquellas acciones que su móvil principal son HYPERLINK "http://www.monografias.com/cgi-bin/search.cgi?query=los%20valores&?intersearch" los valores de los sujetos sin considerar las consecuencias.
La acción afectiva se confunde con reacción frente a un estímulo pues responde a sentimientos (afectos positivos o negativos), sin que infiera lo racional.
La acción tradicional son las que se realizan acorde a valores adquiridos de la sociedad, equivalen a los ritos, a las normas de comportamiento social.
Pel que fa a aquest primer autor, les seves idees son clares i poc flexibles. En matèria sociològica Emile Durkheim considera que l’objecte fonamental d’estudi son els fets socials, aquests son com coses (és el tracte que ell vol donar-li), i aquesta categoría diferenciarà la sociología de la filosofia. L’estudi ha de ser doncs, empíric.
A la seva obra es fa una distinció entre fets socials materials i no materials. Els primers seran més visibles que els segons.
“<<A veces el hecho social se materializa y llega a convertirse en un elemento del mundo exterior>>”.
De totes maneres Durkheim es centra en els fets socials inmaterials, que es corresponen amb el que avui en direm fets i valors, així doncs cultura. Les persones son actors en els estudis de Durkheim, i sota el seu vocabulari afirmem que els fets inmaterials son al cap de l’actor però de naturalesa menys primaria que per exemple els instints. Durkheim diferencia d’aquesta forma la sociologia de la psicologia. La primera s’interessa per fets que no son primaris.
Passem, després d’aquesta breu introducció, a recopilar els diferents nivells de fets socials que ell organitza dins la realitat. I en aquesta classificació cal dir que els materials estan per sobre dels inmaterials, ja que tenen influència sobre els segons. Comencem per veure quins son aquests:
Fets socials materials:
La societat
Components morfològics de la societat (canals d’informació per exem.)
Components estructurals de la societat (institucions)
Fets socials inmaterials:
Moralitat
Consciència col·lectiva: <<El conjunto de creencias y sentimientos comunes al término medio de los miembros de una misma sociedad, forma un sistema determinado que tiene vida propia: podemos llamarlo conciencia colectiva o común... Es, pues, algo completamente distinto a las conciencias particulares aunque sólo se realice en los individuos>>
Representacions col·lectives
Corrents socials.
Tot plegat, sota la teoria de Durkheim son òrgans que realitzen funcions per la societat, i crean així estructures de funcionament. “Estructuralismo funcional”.
En conclusió, podem veure que Durkheim va ser trencador amb certes idees dels positivistes que aportaven a la sociologia coneixements de psicologia, però cap anterior havia fet una definicó dels fets socials com ell, entesos com a meneres de fer i pensar externes a l’individu. Aquesta és la nova idea, i per aquí seguiran noves línies d’estudi.
MAX WEBER
Després d’haver d’abandonar l’ensenyament, Weber es va dedicar de ple a la sociologia i va fundar fins i tot una Societat.
És un autor contrari a les idees de Marx o dels positivistes, estableix una clara distinició entre ciències naturals i socials, a objectes diferents, tècniques d’estudi diferents afirma Weber.
Els seus objectes d’estudi tindran un caràcter intencional i el que interessa és també el que signifiquen. El caràcter serà sempre objectiu però Weber farà ús de la historia i l’antropologia per realitzar els seus estudis i fer-ho amb mètodes concrets.
Impressionat amb la intensa i llarga llista de fets socials en les relacions històriques entre els homes, creu impossible poder plantejar una explicació homogènea i universal sobre el comportament humà. Així que Weber el segmenta. Per Weber la historia no és un fet racional ni previsible, així que la seva investigació estarà lliure de judicis de valor.
Pel que fa l’acció social, aquesta és el seu màxim objecte d’estudi, serà per a ell, una conducta humana amb sentit i dirigida a l’acció de l’altre. Aquesta és una part important de la seva teoría, cadascuna de de les accions humanes té un sentit racional i afectiu, alhora que està condicionada sobre altres persones, transformant-la així en acció social. Podem realitzar accions individuals tot i estar en grup, Weber dóna molta importància als fins que perseguim amb cada acció. Aquestes son les 4 accions socials bàsiques que defineix Weber: Ho he trobat a una font d’internet i ho he enganxat directament, és un resum perfecte de la teoria de les accions socials que estem tractant.
La acción racional de acuerdo a fines.
La acción racional de acuerdo a HYPERLINK "http://www.monografias.com/cgi-bin/search.cgi?query=valores&?intersearch" valores.
La acción afectiva.
La acción tradicional.
La acción racional acorde a fines es fundamentalmente de características racionales.
La acción racional de acuerdo a valores son aquellas acciones que su móvil principal son HYPERLINK "http://www.monografias.com/cgi-bin/search.cgi?query=los%20valores&?intersearch" los valores de los sujetos sin considerar las consecuencias.
La acción afectiva se confunde con reacción frente a un estímulo pues responde a sentimientos (afectos positivos o negativos), sin que infiera lo racional.
La acción tradicional son las que se realizan acorde a valores adquiridos de la sociedad, equivalen a los ritos, a las normas de comportamiento social.
1 comentario:
Merci per l'escrit de Durkheim. Ens ha servit per un treball.
Publicar un comentario