Tot això pot passar al mateix temps i en un mateix espai. Un petit centre cultural anomenat La Portuguesa, al Mèxic de postguerra civil espanyola. Jordi Soler va néixer en aquesta selva.
La tribu catalana
Un grup d’exiliats republicans de la Guerra Civil espanyola van anar a parar a la selva mexicana on van viure durant dècades compartint espai amb la comunitat dels nyagues, descendents d’africans, i la població local mexicana.
Morgan i Tylor tindrien un bon exemple de com l’evolució de la Humanitat no és tant evolució com adaptació al medi. Si no hi ha adaptació la vida es fa molt difícil. Als catalans que vivien a la selva no els servia de res portar els elegants i occidentals vestits de tergal ni als nyagues fer danses rituals per a salvar una collita. Malauradament, el ritual de vudú que els nyagues i els catalans van fer-li a Franco tampoc va tenir cap efecte immediat. “Aquel empeño por no entregarnos a la selva era ridículo” explica Jordi Soler.
Supervivència
El cas de la tribu catalana de La Portuguesa segurament crearia controvèrsia entre els Evolucionistes i Difusionistes del segle XIX i XX.
Pel que fa a l’evolució, la societat occidental, considerada com l’estadi més evolucionat de la Humanitat, en aquest cas no els va servir de massa. Jordi Soler explica “Una meningitis convirtió a Marianne en una loca. Y a mí me parece una metáfora del futuro de aquellos exiliados”. No els va servir de massa perquè es resistien al medi on van anar a parar: la selva i tots els seus habitants. Considerar-se independent al context en el que es viu pot ser perjudicial per a la salut.
De manera similar, els Difusionistes també tindrien alguns mals de cap si anéssin a parar a La Portuguesa de l’època de Soler. Afirmen que els humans no evolucionen, sinó que copien. “Mi abuelo guardaba (el muñeco de vudú) en una gaveta con un alfiler clavado en el corazón y otro en la cabeza. Pero al final de sus días lo negaba” diu Soler. Potser sí que copiem, però després normalment ho neguem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario