Sociologia/Antropologia: visió clàssica i visió de Llobera

DEFINICIÓ D’ANTROPOLOGIA
L’antropologia intenta respondre a un seguit de preguntes pel que fa als ORÍGENS, DESENVOLUPAMENT I ESTRUCTURA de les societats humanes. Mitjançant mètodes científics pretén descobrir REGULARITATS en el comportament humà així com descriure i explicar la DIVERSITAT humana.

Està relacionada amb altres disciplines com la sociologia, psicologia, biologia i la lingüística.

Segons Llobera, “és la ciència humana i social integradora per excel·lència. Comprèn una dimensió social/cultural, una de biològica/psicològica, una d’evolutiva/històrica, i s’ocupa del vessant comparatiu. L’antropologia estudia el passat i el present, tant de les societats primitives i tradicionals com les modernes.”

Es comença a establir com a ciència cap a finals del s.XIX. Van aparèixer diferents teories:

- Estats Units: Franz Boas – particularisme històric o antropologia cultural

- França: Escola durkheimiana – “fets socials”

- Gran Bretanya:
o Malinowski – funcionalisme
o Radcliffe-Brown: funcionalisme cultural – antropologia social


ELS CAMPS DE L’ANTROPOLOGIA
- Antropologia física: aspectes biològics de la humanitat
- Antropologia social i cultural: estudi de les similituds i diferencies socioculturals.


Diferències entre antropologia social i antropologia cultural
Aquestes diferències s’originen arran de l’aparició de les teories americana i anglesa.

Des d’una visió teòrica, l’antropologia social té un camp més limitat que l’antropologia cultural. Comprèn l’estudi de parentiu, de l’organització econòmica, política i social, i de la ideologia. L’antropologia cultura també s’ocupa de l’estudi de la cultura material, les concepcions del món, l’art, la personalitat.

A més, es pot considerar que l’antropologia cultural posa èmfasi en l’estudi dels símbols i l’antropologia social se centra en les relacions socials.

A la pràctica, les línies de separació són molt borroses.

En els anys 70’s, l’antropologia social s’ha anat apropant a l’objectiu general de l’antropologia (l’estudi del gènere humà tant en el passat com en el present).

LA CULTURA
La cultura és un concepte clau dins de l’antropologia. Segons Llobera, “és allò que una persona ha d’aprendre per a esdevenir membre d’una societat determinada.” Per tant no té res a veure amb la raça, ni el status social...

Definició de Tylor -1871-: “ aquell conjunt complex que inclou coneixement, creença, art, llei, moral i altres capacitats i hàbits adquirits per l’home com a membre d’una societat”.

A l’antropologia contemporània hi ha dues grans concepcions de la cultura:

- Totalista o “adaptacionalista” – concepció clàssica – totalitat d’eines, actes, pensaments i institucions per mitjà del qual els pobles viuen i es perpetuen. Comunitats humans i al seu medi ambient. Marvin Harris.

- Mentalista o “ideacionalista” – concepció més restrictiva – sistema d’idees o conceptes. Clifoford Geertz, un dels seus representants, la defineix com: “intercanvi d’objectes plens de significat”.

La cultura és el que distingeix l’antropologia social i cultural de l’antropologia física.

EL MÈTODE PRINCIPAL DE L’ANTROPOLOGIA: EL TREBALL DE CAMP
És una tècnica d’investigació que consisteix en l’observació intensiva i la participació d’una comunitat en concret per tal d’enregistrar la seva vida. És un període de temps llar (un o dos anys). L’observació participant suposa compartir la vida, prenent part en tantes activitats com sigui possible, aprendre la llengua i habituar-se a les costums de la comunitat objecte. Els coneixements que s’hi extreuen són de primera mà.

L’objectiu principal és desenvolupar un retrat de com encaixen conjuntament diversos aspectes de la cultura.

Malinowski fou el veritable impulsor de la revolució etnogràfica en antropologia.

En el moment de generalitzar s’inspiren en diferents tradicions teòriques no solament de l’antropologia sinó de la sociologia, psicologia i biologia, a través del mètode comparatiu com a manera de generalitzar. I encara esdevé més fructífer si examinen conjuntament societats antigues i contemporànies.

L’etnografia és la informació de primera mà extreta del camp de treball en una comunitat determinada, normalment mitjançant el mètode d’observació participant.

Fins fa poc, per l’antropologia cultural i social, el treball de camp era la principal font de recopilació de dades. Ara comença a obrir el ventall de possibilitats complementant-se amb d’altres metodologies com enquestes, histories de vida, censos, gravacions...

DIFERÈNCIES ENTRE ANTROPOLOGIA SOCIAL I SOCIOLOGIA
Tant la sociologia com l’antropologia són ciències que comparteixen l’objecte d’estudi. Estudien les persones en societat i les produccions socials i culturals (per exemple, la droga. No s’ha de mirar com una substancia sinó com una producció de la societat).

En el passat, però, l’antropologia social tenia un objecte d’estudi clarament definit: les societats primitives, exòtiques, simples; mentre que la sociologia mirava més cap a les societats industrialitzades i modernes.

Avui en dia, ambdues ciències han ampliat el seu camp d’estudi fins al punt que de vegades es produeix un canvi de papers i la sociologia estudia societats en vies de desenvolupament i l’antropologia, societats occidentals. Aquest canvi es va produir en el moment de l’enfonsament de l’ordre colonial.

Són empíriques, necessiten de la realitat per treballar. Estan constantment observant-la però la manera com l’observen és el que les diferencia, la metodologia. La sociologia es basa en estudis quantitatius. Utilitzen estadístiques. En canvi dels antropòlegs es basen en el estudi de camp, amb processos més llargs i més qualitatius. Recentment aquesta tendència s’ha aturat, i els sociòlegs també fan us del treball de camp per complementar-ho amb els seus altres mètodes de recerca.