L’EVOLUCIONISME ANTROPOLÒGIC
Al 1870 neix l’antropologia com una disciplina diferenciada de la sociologia amb una teoria, objecte d’estudi i mètode propis.
La primera antropologia s’anomena Evolucionisme. Basada en els estudis que en la biologia va fer Charles Darwin, l’evolució s’entén com un procés de selecció natural en el qual sobreviuen els més aptes. Tot i així, la idea de supervivència o lluita per a l’existència ja havia sigut elaborada per Malthus i Spencer, anteriors a Darwin.
L’evolucionisme postula que les societats evolucionen històricament de forma linial. En aquesta evolució, cada societat està en un estadi diferent, però totes tendeixen a anar en la mateixa direcció. L’estadi més evolucionat d’una societat és el de les societats europees del moment.
Lewis Henry Morgan al seu llibre Ancient Society va dividir l’evolució de la cultura en tres etapes principals: el salvatgisme, la barbàrie i la civilització. Idea que recull dels escrits de Montesquieu al segle XVIII, que ja apuntava a l’existència d’estadis en la evolució de la Humanitat.
La primera antropologia s’anomena Evolucionisme. Basada en els estudis que en la biologia va fer Charles Darwin, l’evolució s’entén com un procés de selecció natural en el qual sobreviuen els més aptes. Tot i així, la idea de supervivència o lluita per a l’existència ja havia sigut elaborada per Malthus i Spencer, anteriors a Darwin.
L’evolucionisme postula que les societats evolucionen històricament de forma linial. En aquesta evolució, cada societat està en un estadi diferent, però totes tendeixen a anar en la mateixa direcció. L’estadi més evolucionat d’una societat és el de les societats europees del moment.
Lewis Henry Morgan al seu llibre Ancient Society va dividir l’evolució de la cultura en tres etapes principals: el salvatgisme, la barbàrie i la civilització. Idea que recull dels escrits de Montesquieu al segle XVIII, que ja apuntava a l’existència d’estadis en la evolució de la Humanitat.
Tot i que la teoria de Karl Marx s’oposés al darwinisme entès com una evolució cap a les societats “perfeccionades” europees, també es veu influïda per les idees de l’evolucionisme. Marx creu en una evolució i progrés on les cultures passen per etapes que desembocaran a un final de la història: el comunisme.
El mètode d’estudi de l’evolucionisme antropològic pretén explicar històricament els diferents estadis de la Humanitat. Per aconseguir-ho utilitza el mètode comparatiu: quines diferències hi ha entre una societat al llarg de la Història i quines diferències hi ha entre societats contemporànies. Aquest mètode entén la societat com a una, que esdevé en un procés linial guiat per la causalitat de les accions de les persones.
Lewis Morgan
Antropòleg que estudia la societat a partir del mètode evolucionista. Afirma que la Humanitat és només una en origen i per afirmar-ho explica l’evolució a partir de les institucions i factors que determinen l’estadi d’evolució en què esta cada societat.
Edward B. Tylor
Tot i creure que la Humanitat evoluciona linialment, assumeix que existeixen diferents cultures. La capacitat de supervivència, per tant, és donada per una cultura determinada que aporta una sèrie de coneixements als integrants d’una societat determinada en un context determinat. És, per tant, menys determinista que les teories de Morgan.
El mètode d’estudi de l’evolucionisme antropològic pretén explicar històricament els diferents estadis de la Humanitat. Per aconseguir-ho utilitza el mètode comparatiu: quines diferències hi ha entre una societat al llarg de la Història i quines diferències hi ha entre societats contemporànies. Aquest mètode entén la societat com a una, que esdevé en un procés linial guiat per la causalitat de les accions de les persones.
Lewis Morgan
Antropòleg que estudia la societat a partir del mètode evolucionista. Afirma que la Humanitat és només una en origen i per afirmar-ho explica l’evolució a partir de les institucions i factors que determinen l’estadi d’evolució en què esta cada societat.
Edward B. Tylor
Tot i creure que la Humanitat evoluciona linialment, assumeix que existeixen diferents cultures. La capacitat de supervivència, per tant, és donada per una cultura determinada que aporta una sèrie de coneixements als integrants d’una societat determinada en un context determinat. És, per tant, menys determinista que les teories de Morgan.
DIFUSIONISME
A començaments del segle XX els antropòlegs adopten una nova visió sobre les diferències i similituts entre les cultures. Creuen que no vénen donades per la intel·ligència de les persones sinó per la tendència dels humans a imitar-se entre sí. Per tant, les societats no evolucionen sinó que es copien les unes a les altres gràcies al contacte entre diferents cultures.
Aquests són els elements comuns que comparteixen les diferents escoles difusionistes, però cadascuna té les seves particularitats.
L’escola nordamericana està representada per A. Kroeber i Clark Wissler. Els antropòlegs adscrits a aquesta escola creuen que existeixen àrees culturals de difusió de coneixement. Es tracta d’àrees geogràfiques que comparteixen una cultura. Aquest coneixement cultural es difón del centre cap a la perifèria i així permet que les zones limítrofes es contagiïn de continguts culturals.
D’altra banda hi ha l’Escola Alemanya representada per Wilhelm Schmidt i Fritz Graebner. Creuen en l’existència de variats centres culturals que difonen el seu coneixement en cercles. D’aquesta manera diferents cultures entren en contacte i adopten coneixements d’una i altra cultura i d’aquesta manera, en construeixen una altra de diferent.
També existeix l’Escola britànica representada per G. Elliot Smith i William J. Perry. Tenen una visió històrica de la difusió cultural, la visió heliocèntrica. Creuen que la difusió del coneixement parteix de l’antic Egipte, que és la base de la cultura de tota la Humanitat.
A començaments del segle XX els antropòlegs adopten una nova visió sobre les diferències i similituts entre les cultures. Creuen que no vénen donades per la intel·ligència de les persones sinó per la tendència dels humans a imitar-se entre sí. Per tant, les societats no evolucionen sinó que es copien les unes a les altres gràcies al contacte entre diferents cultures.
Aquests són els elements comuns que comparteixen les diferents escoles difusionistes, però cadascuna té les seves particularitats.
L’escola nordamericana està representada per A. Kroeber i Clark Wissler. Els antropòlegs adscrits a aquesta escola creuen que existeixen àrees culturals de difusió de coneixement. Es tracta d’àrees geogràfiques que comparteixen una cultura. Aquest coneixement cultural es difón del centre cap a la perifèria i així permet que les zones limítrofes es contagiïn de continguts culturals.
D’altra banda hi ha l’Escola Alemanya representada per Wilhelm Schmidt i Fritz Graebner. Creuen en l’existència de variats centres culturals que difonen el seu coneixement en cercles. D’aquesta manera diferents cultures entren en contacte i adopten coneixements d’una i altra cultura i d’aquesta manera, en construeixen una altra de diferent.
També existeix l’Escola britànica representada per G. Elliot Smith i William J. Perry. Tenen una visió històrica de la difusió cultural, la visió heliocèntrica. Creuen que la difusió del coneixement parteix de l’antic Egipte, que és la base de la cultura de tota la Humanitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario