Enfoc de l’antropologia

LES CIÈNCIES SOCIALS

Característiques
- Empíriques, doncs es basen en l’experiència.
- Tenen com a objectiu descriure i explicar la realitat que observen.

Enfocs
- Positivistes: Han pres com a exemple el model de les ciències naturals. La ciència busca quines causes han produit certs fenonems. Es pregunten el “per què”. Són positivistes I objectivistes doncs tenen una visió macro, estructural, es centren en allò que està fora dels individus (com Durkheim i els fets socials). Es basen en els supòsits per arribar a resoldre allò que estudien.

- Subjectivistes; es pregunten el “què és”, enlloc del “per què”, es centren en els processos desencadenants del fenomen o situació d’estudi. Els interessa el què hi ha en les persones. Per posar un exemple, en els casos d’estudi de drogodependències es preguntarien què li atrau a la persona de la droga en si. És per això que creuen en la paraula dels implicats per trobar l’explicació del que busquen. Les persones donen sentit a la realitat. Les descripcions de la realitat plantegen el mateix problema que les ciències socials, doncs no poden ensenyar allò que descriuen. És en la descripció on hi ha els problemes. Aquesta ha de ser precisa i que abarqui el màxim.

El treball de camp

“L’objectiu final… és comprendre el punt de vista del natiu, la seva relació amb la vida, entendre la seva visió del món.” Malinowski.

Bronislaw Malinowski, fundador del Funcionalisme, estableix el què seria el mètode d’estudi de l’antropologia; el treball de camp. Va ser un dels primers antropòlegs que va anar al lloc l’origen de la societat que anava a estudiar. El seu primer treball de camp (1915-1918) es centrà en l’estudi dels habitants de l’illa Trobriand de Nova Guinea, al sud oest del Pacífic. En aquest utilitzà un enfoc global que integrava totes les interaccions socials com base d’un estudi intercultural, a través de les seves observacions de parentesc establia connexions i comparacions amb plantejaments psicològics de l’època.

El seu caràcter inquiet va possibilitar la coneixença dels idiomes de cadascuna de les tribus que va estudiar, a més de nombroses llengües europees. Els seus treballs es poden trobar en Els Argonautes del Pacífic Occidental (1922), considerada una de les obres fonamentals de l’antropologia.

A continuació exposem les característiques del mètode del treball de camp i les idees claus de l’enfoc de l’antropologia amb l’ajuda de cites textuals del text de “La sociedad de las esquinas” de Willian Foote Whyte. Aquest text descriu l’estudi fet a un barri de Boston després de la crisi del 29. Els grups de joves sense feina, que passen llargues estones al carrer; la seva organització; la interacció dels diferents grups del barri… serà el seu objecte d’estudi. Grups distants que troben un nexe comú més enllà de les diferències, que es formalitzarà en accions polítiques. El protagonista, el mateix autor, ens explica tot el procés i tot allò que en va aprenent de la pràctica directa amb la inmersió plena en el barri i la seva implicació en aquest; el treball de camp.

Junt amb això incorporem unes imatges de Malinowski en plè treball de camp a mode il·lustratiu.

Característiques del treball de camp

- Estada prolongada per tal tenir una visió totalitzadora, més que una simple impressió del context de l’estudi.

“… el tiempo mismo era uno de los elementos claves de mi estudio. Estaba observando, describiendo y analizando grupos a medida que evolucionaban y cambiaban a través del tiempo.” (pàg. 29)

“Sólo al principiar a ver cambios en estos grupos, entendí la importancia extremada que tiene observar un grupo durante un periodo prolongado.” (pàg. 20-21)


- Observació participant; sorgeix davant l’abús d’antropòlegs de la tècnica de l’entrevista i del qüestionament de la validesa de la informació dels entrevistats. Així que s’opta per una observació directa de l’investigador. Aquest ha d’anotar els detalls de la vida quotidiana i el tipus de conducta dels natius.

“En vez de trabajar del pasado hacia el presente, trataba de adquirir un conocimiento completo de las condiciones actuales y después trabajar del presente hacia el pasado.” (pàg. 14)


- Captar el punt de vista del natiu. i preguntar-se per què actuen com actuen. S’ha de recollir declaracions narratives, característiques, expressions típiques, ítems folklorics que envoltin la societat estudiada.

“… se tiene que aprender cuándo interrogar y cuándo no interrogar, lo mismo cuáles preguntas deben hacerse.” (pàg. 16)

“… a la larga sabrás las respuestas sin tener que hacer siquiera las preguntas.” (pàg 17)


- Entendre que la cultura és una totalitat interrelacionada, partint de la base de què hi ha molts factors que influeixen en les persones i que aquestes determinen el comportament d’aquestes.

“El individuo se habitúa a determinado patrón de interacción. Si esta norma es sometida a un cambio drástico, entonces puede esperarse que el individuo experimente dificultades de salud mental.” (pàg. 33)



Característiques de l’enfoc de l’antropologia

- L’antropologia no treballa directament amb un grup global, sinó que agafa un grup restringit, on pot observar cara a cara les relacions socials i les interaccions dels seus components. Això permet fer un estudi sobre la cohesió interna del grup i en conseqüència establir les diferències que les caracteritza dins la societat. Partint d’una unitat petita , fa l’exercici d’interrelacionar unitats d’estudi. La globalitat ens permet explicar allò que no és anegdòtic. La interrelació dels diferents grups es fa mitjançant el sistema socioeconòmic i cultural global. De les diferències i concordances entre aquests se’n deriva una societat diversificada tenint una cultura coma eix vertebrador que els farà seguir patrons semblants.

"Deseo ver todo lo que pueda. Quiero obtener una imagen de la comunidad tan completa como sea posible". (pàg. 9)

“… cualesquiera que fuesen las diferencias individuales y de grupo, existían similitudes básicas por hallar.” (pàg. 29)

“Comencé a ver entonces la conexión entre mi estudio político y el estudio del caso de la pandilla de la esquina. (…) examinando en detalle grupos particulares y luego podía pasar a relacionarlos con las estructuras más grandes de la comunidad.” (pàg. 30)

“No había nada que los uniera, excepto los asuntos formales de la asamblea. Sus lazos estaban en las diferentes esquinas de las calles.” (pàg. 41)

“Estaban buscando construir una sociología basada en acontecimientos interpersonales observados.” (pàg. 52)


- Mitjançant l’observació participant un pot arribar a entendre com s’actua i es pensa realment, doncs del què es diu al què es fa hi pot haver un llarg tram. Sovint, la visió oficial de la societat no concorda amb la realitat dels qui la conformen i serà a partir de la convivència amb aquests on sorgirà el veritable coneixement.

“Sentía que podía hacer muy poco como extraño. Podría obtener la comprensión que necesitaba, solamente si podía llegar a conocer a la gente y saber sus problemas de primera mano.” (pàg. 9)

“Comprendí que si no vivía allí, siempre sería un extraño en la comunidad. Además, encontré que tenía dificultad para invertir el tiempo que sabía que era necesario para establecer relaciones estrechas en Cornerville.” (pàg. 10)

“… el trabajador en el terreno no puede permitirse en pensar nada más en aprender a vivir con otros en el campo de investigación. Tiene que continuar viviendo consigo mismo.” (pàg 25)

“Aprendí entonces que las actividades cotidianas, rutinarias de estos hombres, constituían los datos básicos de mi estudio.” (pàg 27)

Fent referència al text de Whyte, cal destacar també els sentiments que pot experimentar esdevenint l’altre, l’extrany davant els ulls dels altres.

“Además, también tenía que aceptar que me sentía más cómodo en ese ambiente conocido, que vagando por Cornerville y pasando el tiempo con personas en cuya presencia se sentía al principio francamente inquieto.” (pàg. 10)

“La tensión es mayor cuando uno es desconocido y está preguntándose todo el tiempo si las personas van a aceptarlo. Pero por mucho que goce uno de su trabajo, mientras está observando y entrevistando, tiene que desempeñar un papel y no está completamente tranquilo.” (pàg. 13)

“Aprendí al principio de mi periodo en Cornerville la importancia crucial de tener el apoyo de los individuos clave en cualquier grupo u organización que estuviera estudiando.” (pàg. 15)

A més dels problemes que pot ocasionar, un cop acceptat, el involucrar-se més o menys ens segons quins àmbits de la societat.

“Si el investigador está intentando acomodarse en más de un grupo, su trabajo en el terreno se hace más complicado. Puede haber ocasiones en que los grupos entren en conflicto uno con otro y se esperará que él adopte partido.” (pàg.18)

“Me sorprendí disfrutando tanto de los bolos, que de tiempo en tiempo me siento un poco culpable por haber descuidado mi investigación.” (pàg. 27)

“Violé aquí una regla cardinal de la observación participante. Busqué influir activamente en los acontecimientos.” (pàg. 38)

“…el estudiante puede y debe proyectar mucho más rigurosamente de como lo hice. Pero aún así, sospecho que perderá datos importantes, a menos que sea bastante flexible para modificar sus proyectos sobre la marcha.” (pàg. 52)

“…equilibrar la familiaridad con la objetividad, o no habría surgido el conocimiento.” (pàg. 52)


- L’enfoc holístic de l’antropologia fa entendre la cultura com un tot. Peces connectades i influenciades per altres i que dónen sentit al conjunt. Les parts per elles mateixes no tenen sentit en tant que conformen un grup i és aquest el qui pren validesa en el tot. Aquesta idea estretament vinculada amb el concepte d’organisme, difosa pels Funcionalistes, pren màxima importància en el mètode antropològic. Els costums, la política, el ball, maneres de fer, la llengua,… diferents ítems que ens fan entendre molts aspectes de la cultura I que l’investigador ha de tenir en compte.

“Había profesores y trabajadores sociales que trabajaron en Cornerville hasta durante veinte años y sin embargo, no habían hecho ningún esfuerzo para aprender el italiano. Mi esfuerzo por aprender el idioma hizo más probablemente que todo lo que hubiera podido decirles respecto a mí y a mi trabajo, para establecer la sinceridad de mi interés en la gente, ¿cómo podía estar proyectando un investigador "criticar a nuestra gente", si llegaba al grado de aprender el idioma? Con el lenguaje llega la comprensión y con seguridad es más fácil criticar a las personas si no los comprende uno.” (pàg. 12)