“La doctrina del shock” Naomi Klein

http://www.paidos.com/klein.asp

Aquest any l’escriptora canadenca Naomi Kein ens sorpren amb un altre llibre de gran controvèrsia; "La doctrina del shock". Precedida pel gran èxit del seu anterior llibre "No logo", la novetat d’aquest any ens porta, juntament amb el llibre, un curtmetratge dirigit per Jonás i Alfonso Cuarón. Aquest curt, ens contextualitza el naixement d’aquesta doctrina i les aplicacions al món actual amb l’objectiu d’aplicar les teories de l’economia neoliberal a la societat del s.XXI.

La jerarquia que domina la societat actual és la que fa que els més poderosos facin girar el desenvolupament d’aquesta, no tant en un sentit de cooperació mútua sinó de coacció a la població. La cooperació portaria el bé de tots mentre que la coacció el bé de pocs. Els mètodes de coacció poden ser molt diversos i tan poden afectar a individus sols com a societats senceres.

Pels individus, la CIA ja es va encarregar, en el seu moment, d’agafar els estudis realitzats amb malalts mentals i reproduir-los en els seus reclusos. “Se limpia la mente de los pacientes enfermos para que vuelvan a empezar desde cero. Sobre este lienzo en blanco, los médicos imprimen una nueva personalidad” (frase extreta del mateix curt). Seguint el mateix patró, el curtmetratge ens explica com es pot extrapular aquesta idea quan la diana és una societat sencera. S’utilitzen els mateixos mecanisme per arribar a una mateixa finalitat; l’obediència. Una obediència que permetrà als polítics saciar la seva ànsia de poder econòmic i mantenir controlades les seves societats. “A través del xoc es força a la gent a ser obedient” afirma Klein a una entrevista (dissabte 6 d'octubre 2007. LANACION.com).

Milton Friedman, premi Nobel d’Economia del 1976, va ser l’inspirador de les teories del lliure mercat. Una economia basada en l’abolició del control mercantil per part del govern i el pas d’aquest a les empreses. Crea així un ambient propici pel monopoli de les gran multinacionals i de la privatització dels serveis.

Aquestes teories no poden ser aplicades en un clima de democràcia doncs la població manifesta el seu descontentament de la situació (falta de feina, augment de preus,…). Davant aquest fet, l’economista premiat proposa als polítics, d’introduir les teories just després d’una catàstrofe, aprofitant la crisi que afecta a la població. Un estat de colapse que impedeix a la gent alçar-se en contra de la injustícia, arribant a un climax d’obediència al poder.

Aquest pro-capitalista creia que eren necessàries condicions catastròfiques perquè la humanitat progressés (econòmicament parlant, clar), és aquí on entra en acció el shock econòmic. Un shock que pateix tota la societat i que va a remolc de qualsevol catàstrofe natural, cop d’estat,… Només així s’aconsegueix que aquesta obeeixi a les estratègies dels polítics, doncs hauran patit una regressió de la personalitat i s’haurà creat un “reset” en la seva ment.

Vivim en un món cada vegada més globalitzat, on veiem que els que estan en la situació més alta de la jerarquia aprofiten el seu poder per manipular la resta de la població. Ho fan de la manera més “sutil”, aprofitant allò “imprevisible” com atemptats terroristes, catàstrofes naturals,… que fa a la població més dèbil i fàcilment maleable. Llibres com els que ha escrit Naomi Klein, serveixen per desenmascarar els falsos propòsits generosos que proclamen els polítics en els seus discursos. Al final del curt l’escriptora i els directors llancen un missatge clau; la informació és la millor arma en contra de la situació crítica. Només el coneixement del què ens està succeint i saber el “per què” ens fara resistibles al shock. Aquí doncs, Klein ens dóna el primer tros de fil per poder anar estirant i anar descobrint tot el què amaguen els discursos dels polítics i les empreses del món capitalista i globalitzat.