lunes, 17 de diciembre de 2007

El sentit comú no és majoritari

Hi ha un home a qui li han dit “raro”. L’han considerat tan estrany que fins i tot ha estat internat per desordres mentals temporals. És en John Forbes Nash, economista reconegut amb el Premi Nobel, però també és Newton, Van Gogh, Gaudí... Genis considerats persones malaltes per ser éssers gairebé únics en una determinada societat, “usted aceptará que un monje en su convento puede no trabajar, tener visiones y explicarlas y, sin emargo, ese monje no será considerado anormal por ello (...) porque aparte de ellos hay otros muchos".

Forbes és un dels economistes i pensadors més importants del segle XX però, tot i la seva tasca de recerca, el seu mode de vida no ha estat aceptat per la societat. “Era infeliz al recuperarme porque la normalidad no me hacía feliz”, les capacitats i potencialitats de Forbes sembla que es desenvolupen amb més intensitat en els moments de crisi esquizofrènica. Però, què en pensa la societat d’això? És considerat un boig perquè està sol? Si hi hagués un grup de bojos com ell, potser serien simplement una petita societat?

El cas és que boig o sa, ell també ha desenvolupat funcions ben importants. D’una banda dotar a la ciència de nous coneixements. D’altra, dotar a l’empresa cinematogràfica de grans quantitats de diners amb la pel·lícula Una mente prodigiosa, retrat biogràfic del científic. Així doncs, encara que sigui de retruc i per exclusió, les societats a vegades determinen allò normal d’allò anormal. I a més a més, en treuen benefici.

No hay comentarios: