Una societat és un grup de persones que actuen conjuntament, és a dir cooperen, per aconseguir uns objetius determinats. Les societats existeixen en tot el món animal: des de les formigues fins als humans. Tot i així, existeixen certes diferències i similituds en l’organització de les societats animals i les societats humanes (d’animals racionals i conscients).
Què és la cultura?
La cultura, per altra banda, és un concepte que només fa referència als humans. La cultura és el conjunt de formes de vida i expressions d’una societat determinada. Una cultura és un magatzem de coneixements d’un grup, un magatzem que dóna la possibilitat de crear, imaginar, inventar. La cultura té aquesta capacitat perquè és intrínsecament humana, donat que els humans necessitem donar significat a allò que fem i perquè sóm autoconscients.
Principis bàsics de la organització social animal i humana
Un dels principis bàsics d’organització social que els humans compartim amb la resta d’animals és el principi de dominació. La dominació fa referència a un conjunt de comportaments de domini per part d’uns individus per sobre dels altres que desenvolupen rols de submissió. En les societats, la jerarquia és un ordre piramidal dels elements existents. D’aquesta manera, els humans donem valor i significat a cadascún dels actors de l’organització jeràrquica.
En el món animal la jerarquia és la forma d’organització social més freqüent. Es crea un ordre de dominació d’uns animals per sobre dels altres per mitjà de relacions agressives. El més fort és el que té més poder, el que està a dalt de tot de la piràmide.
L’ésser humà també s’organitza majoritàriament de forma jeràrquica. Tot i així, han existit societats organitzades de forma igualitària o anàrquica que han aconseguit existir per mitjà de la revolució. És a dir, fent una revolució, una societat ha cambiat sobtadament d’una organització jeràrquica a una altra d’igualitària.
Un altre principi d’organització social és el del parentiu. Per als humans, el parentiu és un fet cultural, no es tracta tant d’un fet biològic. Es tracta d’un llaç social entre persones en què les relacions biològiques entre aquestes persones no són necessàriament rellevants per a establir aquest lligam. L’adscripció d’un individu a un grup de parents té a veure amb unes determinades normes socials.
L’especialització de funcions dins de la societat també és determinant per al funcionament del grup. Donat que no sóm iguals, dins d’una societat cadascú desenvolupa unes tasques determinades i tots necessitem dels altres. D’aquesta manera, ens necessitem mútuament per a continuar visquent. Tot i així, cal remarcar que hi ha les relacions de poder mencionades anteriorment que fan que moltes vegades les tasques que desenvolupa cadascú dins del grup no siguin igualitàries: així n’hi ha uns pocs que es queden amb el benefici que generen els altres, els exploten.
L’últim punt clau per a la organització social d’humans i animals és la cooperació. Sense aquest principi animals i humans hauriem desaparegut de la Terra ja fa temps. La cooperació permet als membres d’un grup treballar en comú per tal d’assolir un objectiu compartit i amb un mètode també comú per a tots. Tot i que el sentit de competència és fort al món animal i humà, la cooperació dóna força al grup gràcies a uns interessos comuns.
Piotr Kropotkin va ser un pensador del segle XIX molt interessat en la idea de cooperació. Els seus treballs se centraven en argumentar que l’abolició de qualsevol govern permetria una societat regida pel principi d’ajuda mútua i cooperació. Aquesta seria la base de l’anarcocomunisme. En les seves obres demostra com els humans i animals desenvolupem habitualment comportament de cooperació, Kropotkin contradiu, doncs, les teories del darwinisme social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario