“Sin hombre no hay cultura, sin cultura no hay hombre.”
L’antropòleg nordamericà Clifford Geertz explica, dins el llibre “La interpretación de las culturas”, la importància de la cultura en els desenvolupament de l’home.
A l’inici del text, l’autor fa referència a com creu que ha de ser l’estudi científic, recolzat amb el què deia l’antropòleg Lévi-Strauss; “…la explicación científica no consiste, como tendemos a imaginar, en la reducción de lo complejo a lo simple. Antes bien consiste, dice el autor, en sustituir por una complejidad más inteligible una complejidad que lo es menos.”. Durant la història de l’estudi de la cultura hi ha hagut diferents intents per donar explicació a aquesta seguint el principi de reduir a simple allò més complex, com és la naturalesa humana. Un exemple el trobem en la Il.lustració.
A partir d’aquí, l’antropologia comença a considerar la cultura com a base important per estudiar l’home. Al llarg de la història s’ha anat prenent consciència d’aquest fet i desvinculant-se cada vegada més d’entendre la cultura com quelcom superflu i anegdòtic.
Les idees centrals que es parla en el text són les següents:
- Concepte de l’home de la il.lustració
El concepte que en la Il.lustració es tenia de l’home era clara i simple; es fonamentava amb el vincle amb la naturalesa. Amb aquesta compartia la composició que havien descobert des de les ciències naturals. Segons aquesta concepció, l’home comparteix una base de regularitat, organització i simplicitat amb la naturalesa. Les lleis que la regulen també hi són en l’home, potser no tan visibles, però hi són. Conceb la naturalesa humana com quelcom inmutable.
“La enorme variedad de diferencias que presentan los hombres en cuanto a creencias y valores, costumbres e instituciones, según los tiempos y lugares, no tiene significación alguna para definir su naturaleza. Se trata de meros aditamentos y hasta de deformaciones que recubren y oscurecen lo que es realmente humano -lo constante, lo general, lo universal- en el hombre.”
Es pregunta què és allò universal, natural i constant en l’home i què és allò convencional, local i variable?
L’autor posa en dubte aquesta concepció, que trontolla quan obté exemples clars de la diferència substancial de certes conductes humanes. Posa l’exemple d’una tribu de Bali on els costums difereixen notablement de qualsevol cultura coneguda. Davant de fets com aquests, on l’antropòleg descobreix nous models de conducta, nous rituals, noves concepcions de la realitat,… l’autor es planteja si la naturalesa humana no existeix i som allò que la cultura ens fa? o que són conductes innates sorgides davant de certs impulsos?
En aquesta concepció de l’home es buscava una unitat de base que dongués explicacions a comportaments humans,… Es va veure que no es podia tenir una visió simple i biològica de l’home i que era necessari contemplar la importància de la cultura en el desenvolupament d’aquest.
“…el hombre es puede estar entretejido con el lugar de donde es y con lo que él cree que es de una manera inseparable. Precisamente considerar semejante posibilidad fue lo que condujo al nacimiento del concepto de cultura y al ocaso de la concepción del hombre como ser uniforme.”
- Relació de l’home i els seus costums
Davant de la necessitat d’estudiar l’home en relació als seus costums, van haver múltiples tàctiques per afrontar-ho. Totes tenien un denominador comú, la concepció de l’home com un animal jeràrquicament estratificat. L’entenien com un conjunt de nivells superposats que gràcies a uns es sustentaven els altres. Els diferents nivells, autonoms i independents un dels altres, serien :
- Cultura
- Organització social
- Factors psicològics (necessitats bàsiques,…)
- Fonaments biològics (anatòmics, fisiològics, neurològics,…)
Per tal de trobar explicacions que definissin el què era l’home, s’havia de tenir en compte tots els nivells i la resposta que des de les diferents ciències (referents a cada estrat) en donaven. En la superposició dels nivells destacava la importància de la cultura (com efecte Moire). La cultura era allò que ens diferenciava dels animals, doncs els altres estrats eren comuns amb la resta.
Hi va haver una búsqueda de principis universals i uniformitats empíriques de la cultura i una conseqüent búsqueda de relació amb constants biològiques, psicològiques i d’organització social. Si de la troballa se’n podien aïllar els trets culturals, comuns per totes les cultures mundials, d’aquells que tenien un caràcter més local de cada subcultura, se’n podria extreure els que eren essencials per l’espècie humana. Arribar al consensus gentium, pensar que hi ha conceptes universals en el què tota la humanitat estaria d’acord. Així l’antropologia podria concebre una concepció de l’home més global, integrades amb els diferents estrats .
Crítica a la búsqueda dels universals de la cultura
En critica aquesta búsqueda de trets generals tenint en compte la varietat de l’espècie humana. L’autor pensa que no es pot generalitzar quan parlem del concepte home i cultura, només es podria fer quan es defineix en aspectes molt generals. S’aparta del concepte d’uniformitat humana i anul·la l’existència del consensus gentium, doncs enten que no hi pot haver universalització de conceptes. Per reforçar aquest aspecte, cita una frase de l’antropòleg nord-americà Herskovits "las múltiples formas que toman estos conceptos no son sino productos de la particular experiencia histórica de las sociedades que las manifiestan". Aquest intent de búsqueda només pot portar un relativisme que eludeix establir punts concrets, i que només es podrà superar encarant i assumint la diversitat humana. Afirma que el motiu pel qual els antropòlegs volien fixar-se en les universalitats era degut a trobar-se de no saber com afrontar la diversitat de comportaments humans. Davant el caos, decidiren centrar-se i buscar conceptes que els donguessin una resposta global a aspectes concrets per por a perdre’s en un relativisme cultural.
“Si deseamos descubrir lo que es el hombre, sólo podremos encontrarlo en lo que son los hombres: y los hombre son, ante todo, muy variados.”
Un altre punt que critica és la estratificació humana en què s’han basat fins ara. Pensa que estudiar psique, organisme i cultura per separat, és dificil tornar-los a unir. Aquest fet només portarà a establir paral·lelismes entre fenòmens culturals i no culturals, sense poder arribar a conclusions concises.
L’autor afirma haver de trobar una combinació entre necessitats i supòsits universals i característiques culturals locals, per arribar així a una complementació de coneixements pel què fa a l’estudi de l’home.
“…la esencia de lo que significa ser humano se revela más claramente en aquellos rasgos de la cultura humana que son universales, y no en aquellos que son distintivos de este o aquel pueblo, es un prejuicio que no estamos necesariamente obligados a compartir.”
Està en contra de la concepció il.luminista de l’home, doncs es creia en un caràcter evolutiu d’aquest, on primer es forma biològicament i després va adquirint la cultura.
Cap a una concepció sintètica de l’home
L’autor recalca la importància de fusionar sabers per poder fer un estudi exhaustiu de la naturalesa de l’home. Això no significa haver d’unificar terminologies concretes de cada disciplina en fórmules generals, sinó de fer un treball conjunt. Així doncs s’aconsegueix una única visió des de diferents punts de vista i com aquests es complementen i es nodreixen mutuament. Aquesta idea queda recollida en dues frases extretes del mateix text:
“…una concepción en la cual factores biológicos, psicológicos, sociológicos y culturales puedan tratarse como variables dentro de sistemas unitarios de análisis.”
“Se trata de integrar diferentes tipos de teorías y conceptos de manera tal que uno pueda formular proposiciones significativas que abarquen conclusiones ahora confinadas en campos de estudio separados.”
Concepte cultura i el concepte home
Geertz proposa dues idees per aconseguir tenir una imatge més exacta de l’objecte d’estudi entropològic que és l’home. Aquestes són;
1. Cultura com a mecanisme de control
Creu en canviar el concepte de cultura que fins ara es tenia, de cultura com esquemes de conducta i canviar-ho per cultura com a mecanisme de control. Es refereix així, a normes, lleis, … que regeixen el nostre comportament.
Primer de tot és entendre que el pensament humà és un fet social i públic. Es posa en marxa dins el nostre cap en entrar en contacte amb el nostre entorn. Donem sentit i signficat al nostre voltant i mitjançant diferents vies de comunicació – llenguatge, gestos, dibuixar,…- expressem la nostra experiència i alimentem el nostre pensament simbòlic. Els símbols ja estan en el món on naixem, construits mica en mica per la comunitat. La nostra vivència i experiència els anirà alimentant o canviant segons la nostra activitat, i seguiran existint tot i la nostra desaparició. Utilitzem els símbols per orientar-nos en la nostra vida diària en tant que és condició inherent a l’home entendre i donar explicacions a tot allò que viu i sent.
2. L’home com a animal més dependent d’aquest control perquè la seva conducta no desenvoqui en un caos.
Les característiques innates que no estan regulades per cap mecanisme extern, li proporciona donar respostes adequades a diferents ocasions. D’altra banda, tindriem uns factors culturals que li regularien certes respostes per tal d’ordenar la seva conducta. L’home necessita orientar-se mitjançant símbols externs, doncs els factors inherents en el seu cos no són suficients per transitar-hi.
La cultura, segons Geertz (i fent referència a la concepció il.lustrada) diu que “…no es sólo un ornamento de la existencia humana, sino que es una condición esencial de ella.“
D’aquesta manera no es centra tan en aquelles conductes comuns, empíricament demostrables, sinó en allò que fa que visquem un tipus de vida i no una altra.
Hi ha 3 aspectes que afavoreixen a aquest tipus de concepció
1.- Concepció estratigràfica. Es descarta la perspectiva seqüencial de la relació entre el desenvolupament físic i el desenvolupament cultural. Es creia que l’home física es va anar desenvolupant en aquesta dimensió mitjançant el mecanismes de variació genètica i selecció natural coneguts. Després d’arribar a l’aspecte físic que més o menys tenim en l’actualitat, va començar a desenvolupar la part cultural. A partir de llavors tots els canvis adaptatius eren més per causes culturals que no pas genètiques.
Geertz contradiu aquesta visió argumentant que el pas a la vida cultural del gènere homo va durar molts anys i que no va ser una època difernciada. Els canvis que es van anar produint , tan culturalment com genèticament, van anar de la mà, sent petits i lents al llarg de la història.
“…la cultura más que agregarse, por así decirlo, a un animal terminado o virtualmente terminado, fue un elemento constitutivo y un elemento central en la producción de ese animal mismo.”
2.- Els canvis biològics que van donar lloc a l’home modern es van produir al sistema nerviós central, especialment al cervell. Aquests desenvolupament va ser gràcies a la interacció amb la cultura i als elements que oferia per regular la conducta dels homes juntament amb els símbols per donar sentit a l’experiència viscuda. Necessitaven la cultura per aconseguir una millor adaptabilitat al medi que vivien, i donar flexibilitat al control genètic que posseien.
Entre cultura, cos i cervell es va crear un sistema de realimentació on cada part moldejava el progrés de l’altra.
3.- L’home com a animal incomplet, des del punt de vista físic. Pren gran rellevància, no tan la capacitat per aprendre com la diversitat de classes d’aprenentatge per esdevenir home; adquisició de conceptes, aprehensió i l’aplicació de sistemes específics de significació simbòlica. A diferència dels animals, aquests últims s’organitzen d’acord amb codificacions genètiques com a resposta a estimuls. Els homes, pel contrari, necessiten de la cultura per trobar un equilibri entre el què ens vé donat genèticament, el què el cos demana, i allò que hem d’aprendre per sobreviure en societat.
“Nuestras ideas, nuestros valores, nuestros actos y hasta nuestras emociones son, lo mismo que nuestro propio sistema nervioso, productos culturales, productos elaborados partiendo ciertamente de nuestras tendencias, facultades y disposiciones con que nacimos, pero ello no obstante productos elaborados.”
Geertz acaba el seu text fent un repàs per les dues anteriors teories sobre la naturalesa humana. Tan la visió de la Il.lustració com la de l’antropologia clàssica tenien un nexe comú, volien trobar una tipologia però, al seu entendre, de caràcter inert.
“El hombre no puede ser definido solamente como por sus aptitudes innatas, como pretendía hacerlo la Ilustración, ni solamente por sus modos de conducta efectivos, como tratan de hacerlo en buena parte las ciencias sociales contemporáneas, sino que ha de definirse por el vínculo entre ambas esferas,(…)”
“Llegar a ser humano es llegar a ser un individuo y llegamos a ser individuos guiados por esquemas culturales, por sistemas de significación históricamente creados en virtud de los cuales formamos, ordenamos, sustentamos y dirigimos nuestras vidas. Y los esquemas culturales son no generales sino específicos (…)”
“ …la cultura nos da forma como individuos separados. Eso es lo que realmente tenemos en común, no un modo de ser subcultural inmutable ni un establecido consenso cultural.”
“…captar firmemente el carácter esencial de, no sólo las diversas culturas, sino las diversas clases de individuos que viven en el seno de cada cultura, si pretendemos encontrar la humanidad cara a cara.”
A l’inici del text, l’autor fa referència a com creu que ha de ser l’estudi científic, recolzat amb el què deia l’antropòleg Lévi-Strauss; “…la explicación científica no consiste, como tendemos a imaginar, en la reducción de lo complejo a lo simple. Antes bien consiste, dice el autor, en sustituir por una complejidad más inteligible una complejidad que lo es menos.”. Durant la història de l’estudi de la cultura hi ha hagut diferents intents per donar explicació a aquesta seguint el principi de reduir a simple allò més complex, com és la naturalesa humana. Un exemple el trobem en la Il.lustració.
A partir d’aquí, l’antropologia comença a considerar la cultura com a base important per estudiar l’home. Al llarg de la història s’ha anat prenent consciència d’aquest fet i desvinculant-se cada vegada més d’entendre la cultura com quelcom superflu i anegdòtic.
Les idees centrals que es parla en el text són les següents:
- Concepte de l’home de la il.lustració
El concepte que en la Il.lustració es tenia de l’home era clara i simple; es fonamentava amb el vincle amb la naturalesa. Amb aquesta compartia la composició que havien descobert des de les ciències naturals. Segons aquesta concepció, l’home comparteix una base de regularitat, organització i simplicitat amb la naturalesa. Les lleis que la regulen també hi són en l’home, potser no tan visibles, però hi són. Conceb la naturalesa humana com quelcom inmutable.
“La enorme variedad de diferencias que presentan los hombres en cuanto a creencias y valores, costumbres e instituciones, según los tiempos y lugares, no tiene significación alguna para definir su naturaleza. Se trata de meros aditamentos y hasta de deformaciones que recubren y oscurecen lo que es realmente humano -lo constante, lo general, lo universal- en el hombre.”
Es pregunta què és allò universal, natural i constant en l’home i què és allò convencional, local i variable?
L’autor posa en dubte aquesta concepció, que trontolla quan obté exemples clars de la diferència substancial de certes conductes humanes. Posa l’exemple d’una tribu de Bali on els costums difereixen notablement de qualsevol cultura coneguda. Davant de fets com aquests, on l’antropòleg descobreix nous models de conducta, nous rituals, noves concepcions de la realitat,… l’autor es planteja si la naturalesa humana no existeix i som allò que la cultura ens fa? o que són conductes innates sorgides davant de certs impulsos?
En aquesta concepció de l’home es buscava una unitat de base que dongués explicacions a comportaments humans,… Es va veure que no es podia tenir una visió simple i biològica de l’home i que era necessari contemplar la importància de la cultura en el desenvolupament d’aquest.
“…el hombre es puede estar entretejido con el lugar de donde es y con lo que él cree que es de una manera inseparable. Precisamente considerar semejante posibilidad fue lo que condujo al nacimiento del concepto de cultura y al ocaso de la concepción del hombre como ser uniforme.”
- Relació de l’home i els seus costums
Davant de la necessitat d’estudiar l’home en relació als seus costums, van haver múltiples tàctiques per afrontar-ho. Totes tenien un denominador comú, la concepció de l’home com un animal jeràrquicament estratificat. L’entenien com un conjunt de nivells superposats que gràcies a uns es sustentaven els altres. Els diferents nivells, autonoms i independents un dels altres, serien :
- Cultura
- Organització social
- Factors psicològics (necessitats bàsiques,…)
- Fonaments biològics (anatòmics, fisiològics, neurològics,…)
Per tal de trobar explicacions que definissin el què era l’home, s’havia de tenir en compte tots els nivells i la resposta que des de les diferents ciències (referents a cada estrat) en donaven. En la superposició dels nivells destacava la importància de la cultura (com efecte Moire). La cultura era allò que ens diferenciava dels animals, doncs els altres estrats eren comuns amb la resta.
Hi va haver una búsqueda de principis universals i uniformitats empíriques de la cultura i una conseqüent búsqueda de relació amb constants biològiques, psicològiques i d’organització social. Si de la troballa se’n podien aïllar els trets culturals, comuns per totes les cultures mundials, d’aquells que tenien un caràcter més local de cada subcultura, se’n podria extreure els que eren essencials per l’espècie humana. Arribar al consensus gentium, pensar que hi ha conceptes universals en el què tota la humanitat estaria d’acord. Així l’antropologia podria concebre una concepció de l’home més global, integrades amb els diferents estrats .
Crítica a la búsqueda dels universals de la cultura
En critica aquesta búsqueda de trets generals tenint en compte la varietat de l’espècie humana. L’autor pensa que no es pot generalitzar quan parlem del concepte home i cultura, només es podria fer quan es defineix en aspectes molt generals. S’aparta del concepte d’uniformitat humana i anul·la l’existència del consensus gentium, doncs enten que no hi pot haver universalització de conceptes. Per reforçar aquest aspecte, cita una frase de l’antropòleg nord-americà Herskovits "las múltiples formas que toman estos conceptos no son sino productos de la particular experiencia histórica de las sociedades que las manifiestan". Aquest intent de búsqueda només pot portar un relativisme que eludeix establir punts concrets, i que només es podrà superar encarant i assumint la diversitat humana. Afirma que el motiu pel qual els antropòlegs volien fixar-se en les universalitats era degut a trobar-se de no saber com afrontar la diversitat de comportaments humans. Davant el caos, decidiren centrar-se i buscar conceptes que els donguessin una resposta global a aspectes concrets per por a perdre’s en un relativisme cultural.
“Si deseamos descubrir lo que es el hombre, sólo podremos encontrarlo en lo que son los hombres: y los hombre son, ante todo, muy variados.”
Un altre punt que critica és la estratificació humana en què s’han basat fins ara. Pensa que estudiar psique, organisme i cultura per separat, és dificil tornar-los a unir. Aquest fet només portarà a establir paral·lelismes entre fenòmens culturals i no culturals, sense poder arribar a conclusions concises.
L’autor afirma haver de trobar una combinació entre necessitats i supòsits universals i característiques culturals locals, per arribar així a una complementació de coneixements pel què fa a l’estudi de l’home.
“…la esencia de lo que significa ser humano se revela más claramente en aquellos rasgos de la cultura humana que son universales, y no en aquellos que son distintivos de este o aquel pueblo, es un prejuicio que no estamos necesariamente obligados a compartir.”
Està en contra de la concepció il.luminista de l’home, doncs es creia en un caràcter evolutiu d’aquest, on primer es forma biològicament i després va adquirint la cultura.
Cap a una concepció sintètica de l’home
L’autor recalca la importància de fusionar sabers per poder fer un estudi exhaustiu de la naturalesa de l’home. Això no significa haver d’unificar terminologies concretes de cada disciplina en fórmules generals, sinó de fer un treball conjunt. Així doncs s’aconsegueix una única visió des de diferents punts de vista i com aquests es complementen i es nodreixen mutuament. Aquesta idea queda recollida en dues frases extretes del mateix text:
“…una concepción en la cual factores biológicos, psicológicos, sociológicos y culturales puedan tratarse como variables dentro de sistemas unitarios de análisis.”
“Se trata de integrar diferentes tipos de teorías y conceptos de manera tal que uno pueda formular proposiciones significativas que abarquen conclusiones ahora confinadas en campos de estudio separados.”
Concepte cultura i el concepte home
Geertz proposa dues idees per aconseguir tenir una imatge més exacta de l’objecte d’estudi entropològic que és l’home. Aquestes són;
1. Cultura com a mecanisme de control
Creu en canviar el concepte de cultura que fins ara es tenia, de cultura com esquemes de conducta i canviar-ho per cultura com a mecanisme de control. Es refereix així, a normes, lleis, … que regeixen el nostre comportament.
Primer de tot és entendre que el pensament humà és un fet social i públic. Es posa en marxa dins el nostre cap en entrar en contacte amb el nostre entorn. Donem sentit i signficat al nostre voltant i mitjançant diferents vies de comunicació – llenguatge, gestos, dibuixar,…- expressem la nostra experiència i alimentem el nostre pensament simbòlic. Els símbols ja estan en el món on naixem, construits mica en mica per la comunitat. La nostra vivència i experiència els anirà alimentant o canviant segons la nostra activitat, i seguiran existint tot i la nostra desaparició. Utilitzem els símbols per orientar-nos en la nostra vida diària en tant que és condició inherent a l’home entendre i donar explicacions a tot allò que viu i sent.
2. L’home com a animal més dependent d’aquest control perquè la seva conducta no desenvoqui en un caos.
Les característiques innates que no estan regulades per cap mecanisme extern, li proporciona donar respostes adequades a diferents ocasions. D’altra banda, tindriem uns factors culturals que li regularien certes respostes per tal d’ordenar la seva conducta. L’home necessita orientar-se mitjançant símbols externs, doncs els factors inherents en el seu cos no són suficients per transitar-hi.
La cultura, segons Geertz (i fent referència a la concepció il.lustrada) diu que “…no es sólo un ornamento de la existencia humana, sino que es una condición esencial de ella.“
D’aquesta manera no es centra tan en aquelles conductes comuns, empíricament demostrables, sinó en allò que fa que visquem un tipus de vida i no una altra.
Hi ha 3 aspectes que afavoreixen a aquest tipus de concepció
1.- Concepció estratigràfica. Es descarta la perspectiva seqüencial de la relació entre el desenvolupament físic i el desenvolupament cultural. Es creia que l’home física es va anar desenvolupant en aquesta dimensió mitjançant el mecanismes de variació genètica i selecció natural coneguts. Després d’arribar a l’aspecte físic que més o menys tenim en l’actualitat, va començar a desenvolupar la part cultural. A partir de llavors tots els canvis adaptatius eren més per causes culturals que no pas genètiques.
Geertz contradiu aquesta visió argumentant que el pas a la vida cultural del gènere homo va durar molts anys i que no va ser una època difernciada. Els canvis que es van anar produint , tan culturalment com genèticament, van anar de la mà, sent petits i lents al llarg de la història.
“…la cultura más que agregarse, por así decirlo, a un animal terminado o virtualmente terminado, fue un elemento constitutivo y un elemento central en la producción de ese animal mismo.”
2.- Els canvis biològics que van donar lloc a l’home modern es van produir al sistema nerviós central, especialment al cervell. Aquests desenvolupament va ser gràcies a la interacció amb la cultura i als elements que oferia per regular la conducta dels homes juntament amb els símbols per donar sentit a l’experiència viscuda. Necessitaven la cultura per aconseguir una millor adaptabilitat al medi que vivien, i donar flexibilitat al control genètic que posseien.
Entre cultura, cos i cervell es va crear un sistema de realimentació on cada part moldejava el progrés de l’altra.
3.- L’home com a animal incomplet, des del punt de vista físic. Pren gran rellevància, no tan la capacitat per aprendre com la diversitat de classes d’aprenentatge per esdevenir home; adquisició de conceptes, aprehensió i l’aplicació de sistemes específics de significació simbòlica. A diferència dels animals, aquests últims s’organitzen d’acord amb codificacions genètiques com a resposta a estimuls. Els homes, pel contrari, necessiten de la cultura per trobar un equilibri entre el què ens vé donat genèticament, el què el cos demana, i allò que hem d’aprendre per sobreviure en societat.
“Nuestras ideas, nuestros valores, nuestros actos y hasta nuestras emociones son, lo mismo que nuestro propio sistema nervioso, productos culturales, productos elaborados partiendo ciertamente de nuestras tendencias, facultades y disposiciones con que nacimos, pero ello no obstante productos elaborados.”
Geertz acaba el seu text fent un repàs per les dues anteriors teories sobre la naturalesa humana. Tan la visió de la Il.lustració com la de l’antropologia clàssica tenien un nexe comú, volien trobar una tipologia però, al seu entendre, de caràcter inert.
“El hombre no puede ser definido solamente como por sus aptitudes innatas, como pretendía hacerlo la Ilustración, ni solamente por sus modos de conducta efectivos, como tratan de hacerlo en buena parte las ciencias sociales contemporáneas, sino que ha de definirse por el vínculo entre ambas esferas,(…)”
“Llegar a ser humano es llegar a ser un individuo y llegamos a ser individuos guiados por esquemas culturales, por sistemas de significación históricamente creados en virtud de los cuales formamos, ordenamos, sustentamos y dirigimos nuestras vidas. Y los esquemas culturales son no generales sino específicos (…)”
“ …la cultura nos da forma como individuos separados. Eso es lo que realmente tenemos en común, no un modo de ser subcultural inmutable ni un establecido consenso cultural.”
“…captar firmemente el carácter esencial de, no sólo las diversas culturas, sino las diversas clases de individuos que viven en el seno de cada cultura, si pretendemos encontrar la humanidad cara a cara.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario