El passat 10 de novembre va tenir lloc la última sessió plenaria de la “XVII Cumbre Iberoamericana”. Un fet insòlit va ressonar en tots els mitjans de comunicació d’arreu. El president del gobern espanyol, Jose Luis Rodriguez Zapatero, va sortir en defensa de l’expresident del gobern, Jose Maria Aznar, davant el discurs del mandatari veneçolà Hugo Chávez on acusava a l’expresident de “feixista”, en repetides ocasions. “Se puede estar en las antípodas de una posición ideológica y no seré yo quien esté cerca de las ideas de Aznar, pero fue elegido por los españoles y exijo ese respeto”. Aquesta frase resumeix la seva defensa.Tot i així, no va ser això el què va aixecar la polèmica, sinó el fet de què fos el mateix Rei d’Espanya, allà present, qui va manar callar a Chávez. Amb la frase “Por qué no te callas!” va descolocar a tots aquells qui l’escoltaven, no era una reacció pròpia d’un rei. Les paraules del president, tan políticament correctes i adequades a la posició i al rol que li tocava, van colisionar amb l’aportació, no tan oportuna, de Juan Carlos Rei d’Espanya
El rei té una posició clara dins la societat, tot i que es pugui discrepar sobre si aquesta ha d’existir, és un altre tema. Aquesta posició li exigeix uns deures que ha de complir, encara que es redueixin a fer actes de presència, inaugurar museus o felicitar el Nadal als militars… i gastar els béns públics en benefici propi. Al ser un personatge públic, tot el que ell faci i es retransmeti en els mitjans de comunicació serà vox populi. La reacció de la població davant el fet que va passar a la “XVII Cumbre Iberoamericana” va ser degut al rol “inapropiat” que va adoptar dins la posició que ocupa. Tot i ser rei, és veritat que té diferents posicions en els diferents sistemes de relació; és pare, és marit, és avi, és “amic”,... és fill! i pel simple fet de ser fill ja és rei…
La seva vida, com la de tots els humans, transcorrer en posicions que ja estan establertes culturalment i que ens defineix quin ha de ser el nostre comportament i la topologia social, la manera de relacionar-nos amb els del nostre voltant. Quan la frase “Por qué no te callas!” va sortir de la boca del rei, molta gent es va posar les mans al cap… no era “digne” d’un rei, en un instant la imatge sèria de la seva posició s’esmicolava per moments. Més que un acte d’autoritat semblava més un acte propi d’un nen que encara se l’ha d’educar en com comportar-se. El nostre habitus ens deia que allò que veiem no encaixava, d’aquí la nostra incomprensió.
Tot i això també cal pensar que molts dels discursos que el rei fa surten de guions escrits per professionals que saben del cert, què és allò que pot dir un rei en condició a la seva posició. El dia que va dir la gran frase a Hugo Chávez va ser una de les vegades que va dir quelcom que no sortia d’un paper… sinó d’ell mateix, d’aquí que el seu rol, manifestat en la seva conducta s’escapés del seu status.
El rei té una posició clara dins la societat, tot i que es pugui discrepar sobre si aquesta ha d’existir, és un altre tema. Aquesta posició li exigeix uns deures que ha de complir, encara que es redueixin a fer actes de presència, inaugurar museus o felicitar el Nadal als militars… i gastar els béns públics en benefici propi. Al ser un personatge públic, tot el que ell faci i es retransmeti en els mitjans de comunicació serà vox populi. La reacció de la població davant el fet que va passar a la “XVII Cumbre Iberoamericana” va ser degut al rol “inapropiat” que va adoptar dins la posició que ocupa. Tot i ser rei, és veritat que té diferents posicions en els diferents sistemes de relació; és pare, és marit, és avi, és “amic”,... és fill! i pel simple fet de ser fill ja és rei…
La seva vida, com la de tots els humans, transcorrer en posicions que ja estan establertes culturalment i que ens defineix quin ha de ser el nostre comportament i la topologia social, la manera de relacionar-nos amb els del nostre voltant. Quan la frase “Por qué no te callas!” va sortir de la boca del rei, molta gent es va posar les mans al cap… no era “digne” d’un rei, en un instant la imatge sèria de la seva posició s’esmicolava per moments. Més que un acte d’autoritat semblava més un acte propi d’un nen que encara se l’ha d’educar en com comportar-se. El nostre habitus ens deia que allò que veiem no encaixava, d’aquí la nostra incomprensió.
Tot i això també cal pensar que molts dels discursos que el rei fa surten de guions escrits per professionals que saben del cert, què és allò que pot dir un rei en condició a la seva posició. El dia que va dir la gran frase a Hugo Chávez va ser una de les vegades que va dir quelcom que no sortia d’un paper… sinó d’ell mateix, d’aquí que el seu rol, manifestat en la seva conducta s’escapés del seu status.
No hay comentarios:
Publicar un comentario