Característiques de la cultura II

La cultura és adaptativa

La cultura és en sí mateixa adaptativa, és a dir, dota a les persones que comparteixen una cultura d’elements comuns que seran els seus codis de relació. Aquests elements culturals sorgeixen en un context determinat. Això significa que la cultura adquireix uns elements determinats tenint en compte l’ambient natural on es desenvolupen les persones i la organització social. Tots aquests elements el que favoreixen és l’adaptació de les persones que comparteixen aquesta cultura al seu medi. Donat que l’ésser humà té poc instint (o el té poc en compte), els elements culturals donen les eines per a que les persones poguem viure en un determinat lloc i amb una determinada gent. Tot i així, val a dir que tot i que aquests elements o aquest caire adaptatiu de la cultura, el conjunt d’aquests elements no formen un tot harmònic i estable. Més aviat aquests elements poden estar contraposats. Aquesta idea es relaciona d’alguna manera amb la idea de la dialèctica de Marx. Si bé una cultura i les persones que entenen el món a través d’ella es desenvolupen en el seu medi per mitjà de certs elements que els poden servir per a adaptar-se millor al medi, moltes vegades grups de persones i fins i tot elements culturals, entren en contradicció. Alhora, crec que val la pena tenir en compte també la utilització de certs elements culturals i la seva manipulació. Per exemple, podem considerar que la por és un element cultural de les cultures occidentals? Si ho és, quant temps fa que és un element rellevant i adaptatiu? El poder, les persones poderoses que són les qui al cap i a la fi organitzen la societat sovint adopten tècniques manipulatives o d’invasió cultural per a generar necessitats i, al mateix temps, proporcionar respostes. Com a exemple existeix el documental de Michael Moore Farenheit 9/11 que mostra com el poder conquista els elements culturals i els dota de significats per a que la gent tingui comportaments afins als interessos del poder. Així doncs, podem observar com les persones entrevistades a Estats Units tenen un alt sentiment de por envers l’altre, l’estrany, l’estranger. El veuen com un element perillós. Per contra, uns metres (físics i culturals) més enllà, les persones enquestades al Canadà mostren un grau de confiança molt més alt en l’altre. No serà això una estratègia del poder polític, en aquest cas de l’administració Bush, per fer-nos creure que necessitem protegir-nos, que per sobreviure al nostre medi cal que ens defensem sigui com sigui? La cultura, per tant, és adaptativa, d’elements contradictoris en un medi en constant canvi. L’adaptació requereix de canvi constant: de moments de crisi i d’estabilitat. De cert desequilibri.


La cultura és simbòlica

La cultura també és simbòlica, si bé els elements culturals pretenen la màxima adaptació al medi ambiental i social, l’assignació de significats immaterials a signes materials és completament arbitrària. El significant és tot allò material real mentre que el significat és allò immaterial ideal, el que entenem quan pensem en el significant. Per exemple, podriem dir que el significant és el sr. Saussure en sí mateix: un home amb dos ulls, un nas, una boca, un cervell, etc. Mentre que el significat de Saussure pot ser la foto de Saussure, el record de llegir algún dels seus difícils assajos, etc. A nivell social, que la cultura sigui simbòlica vol dir que té un codi propi i arbitrari. Contínuament ens comuniquem per significats que ens donen les coordenades per entendre el “nostre” món. A nivell social, el significat té a veure amb el contingut mental del que dotem a un signe. El signe és un element sensible que representa un altre element: engloba el significat i el significant. Per altra banda, la senyal fa referència a un cert tipus de símbols arbitraris però que són fàcilment identificables, per tant, el significat que els donem és fàcil de descodificar. Podem observar que estem contínuament comunicant-nos per signes que denoten un cert significat que nosaltres mateixos li hem donat, no és natural. Per exemple, per què cremar una foto ha de tenir massa repercussió? Podria ser una història d’amor frustrat... Ara bé, si la fotografia que es crema és del rei i està històricament cap per avall, el significat d’aquest acte és tant subversiu que ens pot arribar a portar a la presó. Així doncs, els significats que atribuïm als signes ens guien en el nostre recorregut social. Ens diuen què està ben fet i què està mal fet, adequat o inadequat. Què passaria si un dia qualsevol, de la comissaria de la Guàrdia Urbana de les Rambles sortíssin en missió especial un grup de guàrdies amb el seu uniforme blau i les botes cordades fins dalt a més d’un lluent nas vermell de pallasso? La cultura es basa en signes que denoten significats arbitraris. Així que tal i com es creen es poden subvertir.